sábado, 8 de noviembre de 2008

aprender a vivir

"Emigrar, despedirse, cambiar, es aprender a vivir. Y aprender a vivir es también descubrir que en este mundo hay más lugares, más historias; es aprender a vivir en otra parte con lo que eres, com lo que fuiste, com lo que sabes y con lo que sabes que ignoras. Aprender a vivir es vivir con otros que no son tú, que no saben lo que tú sabes, que no creen lo que crees, que no conocen lo que tú conoces y no quieren lo que tú quieres. Aprender a vivir es dejar de pensar que sólo tenemos un lugar en este mundo, que sólo somos parte de una historia, de una verdad, de un camino, de una tierra y un destino. Aprender a vivir nuestro presente es adquirir conciencia de su historicidad, es aprender a movernos en la diversidad, aprender a nombrar la diferencia y a reconocer nuestra originalidad."

Julieta Piastro, Identidades en movimiento.

viernes, 7 de noviembre de 2008

ASUNTOS SERIOS - El Puchero del hortelano

sábado, 1 de noviembre de 2008

Control social




Vivim cada vegada en un món més globalitzat, la nova política mundial no té Estat. Així doncs no és d’estranyar que Tocqueville observés que el control social es situa fora de l’Estat.
Un mecanisme de control molt utilitzat pels sistemes comunistes és l’educació.
El comunisme manté el control polític en mans del partit de la classe treballadora, disminuint la població d’experts i procurant que la formació professional sempre estigui vinculada amb les necessitats reals de ma d’obra. Penso que la finalitat del Procés de Bolonia és controlar l’educació amb els mateixos objectius que en les societats comunistes, per tant volen que sigui la societat qui domini més que mai a la universitat. La diferència que i veig és al fet que Europa vol eradicar (ja ho està aconseguint) les ideologies universals, hem de ser individualistes, consumidors i sobretot cal creure amb la ciència, la nova religió.
La ciència és l’altre mecanisme de control molt important avui dia perquè s’ha “institucionalitzat”, entès com el “sistema de coneixement acceptat com legítim i valuós, que estructura la realitat i l’activitat de la gent i dels grups que formen la societat”*

En conclusió, ens fan creure que el més important pel desenvolupament de la nostra societat és la ciència. Pretenen així que deixem de pensar amb el canvi social? Assegurant d’aquesta manera la continuïtat indefinida del sistema capitalista?