Control social

Vivim cada vegada en un món més globalitzat, la nova política mundial no té Estat. Així doncs no és d’estranyar que Tocqueville observés que el control social es situa fora de l’Estat.
Un mecanisme de control molt utilitzat pels sistemes comunistes és l’educació.
El comunisme manté el control polític en mans del partit de la classe treballadora, disminuint la població d’experts i procurant que la formació professional sempre estigui vinculada amb les necessitats reals de ma d’obra. Penso que la finalitat del Procés de Bolonia és controlar l’educació amb els mateixos objectius que en les societats comunistes, per tant volen que sigui la societat qui domini més que mai a la universitat. La diferència que i veig és al fet que Europa vol eradicar (ja ho està aconseguint) les ideologies universals, hem de ser individualistes, consumidors i sobretot cal creure amb la ciència, la nova religió.
La ciència és l’altre mecanisme de control molt important avui dia perquè s’ha “institucionalitzat”, entès com el “sistema de coneixement acceptat com legítim i valuós, que estructura la realitat i l’activitat de la gent i dels grups que formen la societat”*

En conclusió, ens fan creure que el més important pel desenvolupament de la nostra societat és la ciència. Pretenen així que deixem de pensar amb el canvi social? Assegurant d’aquesta manera la continuïtat indefinida del sistema capitalista?