de qui és culpa, en el fons?

La situació que hi ha actualment a Sud-àfrica és molt preocupant… hi ha països que estan condemnats a patir…

M’ha vingut de gust escriure un fragment de L’edat de ferro, llibre escrit per J.M. Coetzee, però no ser quin tros escollir... L’autor d’aquest llibre ha nascut a Sud-áfrica i el relat de la història passa a Ciutat del Cap, en els últims dies de l’apartheid….

“He estat pensant el que vas dir l’altre dia: que ja no hi ha pares ni mares. No puc creure que volguessis dir això. Els nens no creixen sense pares i mares. Els incendis i els homicides de què sentim parlar, la sorprenent crueltat, fins i tot això de pegar al senyor Vercueil... de qui és culpa, en el fons? Segurament la culpa ha de correspondre als pares que diuen: “Endavant, feu el que us plagui, ara sou els vostres propis amos, jo abandono l’autoritat que tinc sobre vosaltres”. Quin nen vol realment, en el fons del cor, que li diguin això? Segurament se n’anirà confós, pensant en veu baixa: “Ja no tinc mare, no tinc pare: és com si tingués la mare i el pare morts”. Us en renteu les mans i ells es converteixen en els fills dels morts”.