sábado, 1 de marzo de 2008

Sense ganes d'actualitzar...

Hola,

Sóc la Gorai, obro aquest blog perquè principalment vui aprovar una assignatura de la Universitat, i per tan es mantindrà obert i l’aniré actualitzant, segur, fins al juny.
Ja veieu que la idea d’escriure aquí no m’acaba de motivar, però intentaré, en la mesura de lo possible, distreureos al màxim, i qui sap, potser os faig reflexionar i tot.... I, a part de posar les meves reflexions crítiques i algunes opinions sobre l’actualitat, també inclouré cançons, no només les que cregui adients pel context, sinó també posaré aquelles que ara tenen un sentit per mi.

Per cert, no se si us sorprèn el títol del blog. Vull deixar clar que no sóc una il·lusa i ser que no visc en un paradís. I suposo que són pocs els que ho pensen... Potser els mitjans de comunicació hauran aconseguit atemorir-nos? Es possible que tanta informació ha fet que “vivim” les males experiències dels altres com a nostres? Que en penseu de tot això? Jo ja us aniré rebel·lant la meva opinió sobre aquest i altres temes, però vosaltres em podeu enviar els comentaris que vulgueu...
Per altra banda, i sense contradir-me, crec que si que vivim en un paradís, no només tecnològic, siusplau, comparem-nos amb altres països, hem d’intentar deixar de mirar-nos tan el melic perquè.... “Today it's rainning”

Així doncs, os deixo amb Manu Chao.




No hay comentarios: