Ja són els nostres esclaus!

Penso que el consumisme en si no seria un problema, encara que, com ja he comentat, viuríem enganyats. Però n’hi aquest, des del meu punt de vista, seria motiu de molta preocupació, ja que avui en dia, que és real? De vegades tinc la sensació que la veritat és tabú..., però aquest no és el tema que volia tractar. Estava dient que el consumisme només seria un fet com tants d’altres, si no fos que està creant més diferències de classes socials (és una realitat, assenyalat per exemple a l’Informe de l’Administració Nacional d’Informació i Telecomunicació de EEUU, que està recopilat part d’ell en El Pais, 10-VII.99;pàg. 30). I encara que nosaltres, qui més qui menys, podem estalviar per comprar-nos un MP3, un ordenador portàtil, un mòbil amb moltes prestacions (quan el perdem) , etc, altres, recordar-vos que hi ha un col•lectiu en la nostre població, i no són tan sols els anomenats 4rt món, que no tenen, no poden aconseguir, el que nosaltres creiem essencial, vital per viure, com és el internet; el Messenger, el Hotmail, el Fotolog, la Wikipedia!

I d’acord que l’ajuntament en vista d’aquesta problemàtica ha establert unes normatives perquè tots tinguem les mateixes oportunitats d’aprendre, de desenvolupar les nostres capacitats. Però no ens equivoquem, aquestes diferències esta creant més rancors, més “guetos” , més sentiments i més profunds de inferioritat i superioritat. I encara que l’escola intenta, suposo, dissoldre aquestes diferències el problema és massa greu per eradicar-lo des d’aquestes institucions. Com tots sabeu, no interessa parar n’hi reduir aquest afany de consumi perquè ho potencia (creant normes explicites i implícites) la gent que ens mana; en primer lloc les multinacionals, en segon lloc els Mass Media i a última posició el Govern.

Sense adonar-me només he comentat la gent que m’envolta, per això només apuntar ja per finalitzar que la diferència de classes és encara més brutal si ens comparem amb la població dels països del 3r món, ja són els nostres esclaus!



“Caballero... la pobreza no es un vicio. Cierto. Y sé todavía mejor que la afición a la bebida no es una virtud. Pero la miseria, caballero, la miseria sí es un vicio. En la pobreza conserva uno todavía la dignidad de sus sentimientos congénitos; en la miseria, jamás la conserva nadie. A un hombre en la miseria, ni siquiera le echan a palos de la sociedad humana, sino que le barren a escobazos, para que sea más humillante aun. Y bien hecho, pues en la miseria, uno es el primero en humillarse.”

Dostoievski (1997) Crimen y castigo (pàg. 8)