lunes, 28 de abril de 2008

The World

“The World” és el quart llargmetratge del xino Zhang Ke Jia i el primer no censurat al seu propi país. La historia dels personatges és bastant mínima, s’observa una amistat, un antic amor, una relació de domini,... però el que fa interessant aquesta pel•lícula és el context, és a dir, el lloc on passen aquestes historietes. I es que tots ells treballen i viuen en un parc temàtic i pràcticament no tenen relació amb ningú de l’exterior.

Aquest Parc Món, que així s’anomena, és molt curios perquè com diu en el cartell de benvinguda “donants un dia, et mostrarem el món”, és ven cert. Els visitants amb tan sols un dia tenen la oportunitat de viatjar als cinc continents. Poden veure la Torre Eiffel (que mesura un terç de la real a París), la torre de Pizza (on tots els turistes es fan la típica foto), poden passa una estona a Egipte, a Manhattan (on trobaran les Torres Bessones), a la catedral de Notre Damm, etc...

Jo diria que el parc més semblant que tenim nosaltres és “Catalunya en miniatura”. On les escoles i algunes, poques, famílies van a passar el dia amb la intenció d’educar, i tot i això estic convençuda que aquest parc no té tants guanys com el parc de la pel•lícula perquè l’empresari del Parc Món ha sabut veure les necessitats del seu poble. La majoria d’aquesta gent només pensa en viatjar, en sortir de la ciutat per anar a veure algun familiar, per veure, simplement, altres realitats o per anar a treballar a fora. A part, estan patint un fort procés d’aculturalització i tenen la necessitat, com tothom, de sentir-se lliures, i es que la seva vida no ho és en absolut. Tenen la impossibilitat de viure autèntiques experiències i estan condemnats des del seu naixement a una vida grisa, pobre i monòtona. Per això no és d’estranyar que aquest parc tingui èxit, els dona la oportunitat de somiar, de viure una felicitat totalment artificial...

Però la meva intenció tampoc era la de criticar aquests xinesos, ja que nosaltres, en la nostre societat consumidora també vivim, massa sovint, en un altre tipus de felicitat artificial que també ens han creat.



Trailer


No hay comentarios: