sobre l'ús incontrolat del mòbil

Bones,
el Dijous 3 d’Abril vaig penjar el videoclib de “me llaman calle” perquè, entre d’altres coses, visualitzéssiu (des de la realitat) algunes de les facetes que té “la joguina” tecnològica més important i més utilitzada dels nostres temps, el mòbil.
I deixant de banda si certes imatge ens van impactar més o menys (que per cert a mi bastant), segurament, la majoria de nosaltres, ens hem trobat en la mateixa situació que la noia, quan truca a la seva amiga perquè escolti “el concert”, i és possible que també us hàgiu fet una foto amb un dels vostres grups preferits o monuments o escultures o personatges estrambòtics... que us heu trobat inesperadament.
El que pretenc dir és que el mòbil l’utilitzem molt sovint, com ja he dit anteriorment, com una joguina, i no com una necessitat... tal i com estava pensada no fa tants anys. I encara que el mòbil està composat de múltiples funcions (jocs, mp3, camera, videocamera, missatges, guardar arxius, agenda, rellotge, calculadora, despertador,...) la seva finalitat, encara que ja no estic tan segura d’això, és la comunicació permanent, estem 24hores al dia i tots els dies de la vida a la disposició dels altres. I aquest factor és el que en el comentari anterior criticava, perquè no permet la insociabilitat (que com vaig comentar cal, ens és necessari).

Per altra banda, suposo que us haurà passat algun cop, masses vegades, que no voleu, no agafeu el telèfon perquè simplement no teniu ganes de parlar amb ningú. I això costa d’entendre, la gent s’enfada amb mi quan no agafo el telèfon perquè aquesta excusa no l’entenen... (potser es que no estan acostumats a sentir la veritat?). Però el que em fa més ràbia de l’ús del mòbil és l’excusa per fer tard... amb el grupillo de colegues de Sant Pol sempre i des de fa anys tothom fa tard, i encara ara creuen que s’excusen quan 10 min abans envien 1 sms dient que vindran més tard...
Però pensant una mica més, el mòbil comporta molts altres maldecaps. Tots recordareu aquells moments en que has de rebre una trucada important i et quedes sense bateria o cobertura, o el pitjor dels casos, quan et despertes sense el mòbil, que a part de sentir-te abandonat, d’una altre galàxia, perds tota l’agenda telefònica (per cert, us recomano que tingueu una llibreteta alternativa amb paper, es prehistòric però va molt bé). A part, ens ha creat mals hàbits, sovint truquem per trucar, escolten música per molestar, i el que és més fort, et poden immortalitzar i fer-te famós sense ni adonar-te’n!

Bueno, crec que ja he criticat suficient per avui, però abans de despedirme us vull preguntar si... Creieu que el mòbil ha canviat la nostre manera d’entendre i de viure la vida? (jo penso que sí, encara que no he vist altre realitat...). Creieu que cal educar en relació aquesta eina? (crec que després d’aquesta crítica no cal que opini).

Que tingueu un Bon dia!