Persepolis

Persepolis la vaig anar a veure al cine no gaire convençuda… Això que sigues de dibuixos animats no m’atreia en absolut. Però realment, em va agradar molt. Vosaltres, alguns, també l’heu vist, que en penseu?

Sinopsis:
“ Marjane crece en el Irán de la Revolución Islámica. Los fundamentalistas rompen las ilusiones de un pueblo, imponiendo el velo a las mujeres y encarcelando a miles de personas. Inteligente y sin miedo, Marjane descubre el punk, Abba e Iron Maiden. A los catorce años, sus padres la envían a una escuela en Austria. Resiste los malos tragos típicos de un adolescente y conoce el amor. Vuelve a Irán, aunque eso signifique ponerse el velo. Entra en la escuela de arte y se casa, al tiempo que continúa criticando al Gobierno. A los veinticuatro años, no puede resistir más la opresión y se va a Francia en busca de un futuro mejor.“

Així doncs, fins i tot els que no l’heu vist us heu pogut adonar amb aquest breu resum que la pel•lícula en qüestió no és una comèdia, i encara que és animada no té res a veure amb Shrek.
Potser, segurament, és animada perquè Persepolis és un còmic, i l’han portat al cinema amb el mateix format potser també per cridar l’atenció a un públic determinat (per la publicitat?). Però segurament l’han deixat en el seu estat pur perquè quan la veus, això ho comentava amb una amiga, no et sembla tan dura, el cop a la realitat no és tan fort pel fet dels dibuixos, això sí, sempre amb blanc i negra, i es que amb color ja s’haguessin passat, la història autobiogràfica de la iraní Marjane Satrapi és molt trista, i cal fer-ho notar.



Trailer