El cicle sense fi

Ahir a la tarda anant amb bus vaig pensar que avui podria parlar, parlaré, sobre un altre fenomen tecnològic d’actualitat, el MP3. I suposo que hi vaig caure simplement perquè havia de pensar amb alguna cosa per tal d’actualitzar, i perquè en aquell moment portava els cascos, escoltava La Pegatina. I es que sovint porto el MP3, i no ser si a vosaltres també us passa, però m’estic viciant perquè a part de no sentir-me tan sola, aïllar-me de converses, frases desagradables, la música, en general, m’anima! I aquests pensaments crec que són bastant generalitzats, perquè hi ha moltissima gent que porta auriculars (de diferents mides, dissenys, colors,... ), i s’aïllen en el seu món únic i intransferible. Llavors, el fenomen MP3 ens podria estar potenciant la individualitat que tants autors PostModerns critiquen?

Com ja he comentat, aquesta innovació té molt èxit, mou molts diners i ha revolucionat la indústria musical. És per això que en el mercat trobem gran varietat de marques, preus molt diferents i amb moltes variacions en els models. Però aquest fenomen no s’acaba aquí, com que les empreses són innovadores i el seu objectiu és el d’enriquir-se, han creat els MP4, els iPods, mòbils amb reproductor d’MP3 i vide, etc.
S’han creat tots aquests dispositius perquè sabien, saben, que la gent d’aquesta societat ho comprarà, i es que ningú pot tenir quelcom més antic o de menys qualitat que el veí. Sempre pendents de les novetats, seguint les modes i tendències.

Aquests empresaris per tal de triomfar han seguit diferents estratègies, alguns només s’han preocupat de dur a terme una bona campanya de marketing i un bon disseny del producte, exemple l’iPod, d’altres s’han centrat en la funcionalitat i models senzills a baix cost, exemple Bluessens.

Vivim un mon globalitzat, una societat del consum, on les tendències i modes marquen i dicten les necessitats de les persones. Tenim el hàbit de comprar y consumir sense pensar (no s’ha de pensar), només ens hem de sentir millor durant una estona fugaç, però també cal comprar per després poder fardar, per enveja, per pertànyer a una “comunitat”, etc... Tot això les empreses ho coneixen i ho exploten.

Aquest model de consum és el que ha de seguir tenint la nostre societat?